La guerra d’Ucraïna i la pujada dels preus de les matèries primeres i de l’energia poden instar a la necessitat d’una revisió de les condicions generals contractuals pactades inicialment en contractes i relacions comercials, en un moment en què les circumstàncies eren diferents de les actualment provocades per la situació excepcional d’una guerra que té impacte a tot el món. El nostre ordenament jurídic en matèria contractual aplica, com a principi general, el principi “pacta sunt servanda” (els contractes estan per complir-se), conforme al qual el contracte obliga les parts i ha de complir-se estrictament sobre la base dels termes que es van pactar. Tanmateix, com a excepció al mandat general, poden concórrer circumstàncies excepcionals i extraordinàries no previstes que alterin radicalment o directament la base objectiva del negoci jurídic subscrit, fet que obre la possible aplicació de la clàusula “rebus sic stantibus.

Aquesta figura jurídica, d’origen romanista, s’utilitza per indicar que un pacte continuarà sent vigent i, per tant, d’obligat compliment en els seus propis termes, sempre que es mantinguin les condicions i/o circumstàncies del moment en què es va subscriure el pacte o contracte. La finalitat d’aquesta clàusula és mantenir l’equilibri en la relació contractual, és a dir, que davant d’un canvi imprevist de les circumstàncies que modifiquen la situació preexistent -com poden ser les pujades de preus no volgudes per les parts, sinó per les autoritats o per les restriccions en el mercat que obliguen a pujades de preus-, s’han de reequilibrar les obligacions contractuals de les parts perquè no sigui únicament una d’elles la que es vegi clarament beneficiada per la circumstància imprevista.